Es denomina així al subjecte, grup o entitat, que posa en perill la vida o llibertat d’una persona per la seva raça, religió, nacionalitat, per la seva pertinença a un determinat grup social o per les seves opinions polítiques. La persecució sol ser el resultat de l’actuació de les autoritats, bé perquè la porten de manera directa o indirecta, l’ordenen, la toleren o es neguen a donar protecció a qui les pateixen.

Els agents de persecució poden ser:

a) estatals: quan la persecució o els danys greus són exercits per l’Estat o per alguna de les seves estructures.

b) no estatals: abasten a les persones, grups o comunitats que actuen fora de l’àmbit de l’Estat però on aquest promou, permet o tolera la persecució o els danys, o no és capaç de proporcionar una protecció efectiva.

La Llei d’Asil espanyola inclou també un tercer tipus:

c) els partits o organitzacions que controlin l’Estat o una part considerable del territori.

(Font: http://www.ccar.cat/wp-content/uploads/2012/03/Diccionari-dAsil.pdf)

Juntament amb la Mara Salvatrucha (MS-13), una de les maras més grans i amb més poder d’actuació del TNAC.

La Convenció de Ginebra de 1951 sobre l’Estatut dels Refugiats, conjuntament amb el Protocol de Nova York de 1967, és el text fonamental del règim internacional del dret d’asil. És un dels instruments que es va adoptar en el marc de les Nacions Unides per pal·liar les conseqüències de les dues guerres mundials i és d’abast universal. Les dues aportacions més importants de la Convenció són la definició de persona refugiada i el principi de no devolució.

És la cèl·lula local de cadascuna de les mares. Està vinculada al barri en el qual actua cadascuna de les maras.

Fer fora del seu país de residència a una persona estrangera. Durant la dècada dels 90 EEUU comença a expulsar quantitats massives de membres de grups delinqüencials assentats al territori i la majoria van ser deportats a la zona del TNAC i a la ruta migratòria de Mèxic fins als EUA, i que va resultar sent la llavor de les maras.

Els Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA) són drets humans de naturalesa social que possibiliten gaudir a les persones d’un nivell de vida digne, amb condicions mínimes i adequades per aconseguir un benestar individual i col·lectiu. Els DESCA es basen en dos pilars:

• abordar les necessitats bàsiques de les persones (aigua, alimentació, habitatge, entre d’altres)
• garantir un conjunt de drets que milloren les capacitats de les persones, perquè aquestes tinguin una vida digna

Tracte diferenciat i desigual cap a una persona o un grup de persones en diversos àmbits de la vida social en funció d’una o diverses categories, siguin aquestes reals, atribuïdes o imaginàries, tals com la cultura, el gènere, l’edat o la classe social. La discriminació és un acte que limita o perjudica l’accés a drets de les persones afectades. La discriminació no és considerada per si mateixa com a persecució en el marc del dret d’asil, exceptuant les seves expressions particularment atroces i que, per si mateixes, constitueixen una violació greu dels humans. No obstant això, un patró persistent i generalitzat de discriminació que resulti en conseqüències substancialment perjudicials per a la persona o per al grup, justifica la necessitat de protecció internacional.

És un dret humà internacional recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans, a la Convenció de Ginebra i a la Constitució Espanyola, entre d’altres. Consisteix en la protecció oferta per un Estat a determinades persones els drets fonamentals de les quals es troben amenaçats per actes de persecució o violència.

La condició de persona refugiada és declarativa i no constitutiva: una persona és refugiada pel que ha viscut i no pel fet que se la reconegui com a tal. Aquest és un principi general del dret d’asil.

El feminicidi és un conjunt de violències dirigides específicament a l’eliminació de les dones per la seva condició de dones i d’aquelles persones que tinguin característiques identificades com a femenines. Busca el seu extermini material i simbòlic i el control de la seva mobilitat i de la seva conducta en les esferes pública i privada. Aquestes violències sistemàtiques són crims de gènere que emanen de l’estructura jeràrquica del patriarcat, que imposa formes de dominació masculina a diferents nivells: sexual, intel·lectual,  psicològic, social, cultural, econòmic, polític i bèl·lic. Si bé amb freqüència la violència feminicida és perpetrada per mitjans sexuals, no són crims amb un mòbil sexual, sinó que busquen mostrar públicament aquest poder enviant un missatge a la societat.

(Font: http://www.ccar.cat/wp-content/uploads/2017/02/CCAR-PUBLICACI%C3%93-DONES-
INVISIBLES.pdf).

Dones actives integrants de les maras que duen a terme activitats criminals al mateix nivell que els homes de la pandilla. Hi ha la creença de què els seus sentiments les poden fer més dèbils i afavorir la traïció al grup i han de mostrar molta duresa per lluitar contra aquesta desconfiança.

Dona parella d’un integrant d’una mara. Las jaines acaben sovint a presó per assistir a les seves parelles, de vegades portant drogues, fent funcions de delació i d’informació, tràfic dins de les presons, entre d’altres.

És un terme que es refereix al conjunt d’individus amb una preferència sexual i/o identitat de gènere diferents a les considerades com a normatives (lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals). No obstant això, aquesta denominació funciona, en general, com una sort d’identitat col·lectiva per a totes aquelles persones que no s’identifiquen com a heterosexuals i cisgèneres, encara que no en tots els casos aquestes se sentin representades o conformes dins d’aquest terme que pretén englobar-los.

També es fa servir el terme LGBT i altres combinacions de sigles menys comuns com LGBTIQ.

Les maras són un tipus de pandillas organitzades, extremadament violentes, que perpetren activitats delictives. Tenen arrels transnacionals, amb el seu origen en el context de les pandillas californianes i que es desenvolupen a Amèrica central seguint les polítiques migratòries i de deportacions dels EEUU a finals de la dècada de 1990. Són particularment poderoses i molt violentes, i operen essencialment en tres països centreamericans: El Salvador, Hondures i Guatemala, on poden arribar a generar una situació de perill generalitzat i tenir estructures transnacionals, com la mara Salvatrucha o la Barrio 18.

Juntament amb la Barrio 18 (M18), una de les maras més grans i amb més poder d’actuació del TNAC.

Dones col·laboradores que no han passat el ritual d’iniciació. Fumen, beuen amb la resta del grup però no són membres actives de les bandes. Són pagades amb favors, i actuen com a delatores, espies, etc.

Acte mitjançant el qual es viola greument els drets fonamentals d’una persona per motius ètnics, de religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un determinat grup social.

Assassí a sou. Les maras també accepten assassinats per encàrrec a canvi d’una dotació econòmica.

Triangle Nord d’Amèrica Central, són les sigles amb les que es coneix als tres països centreamericans de Guatemala, Hondures i El Salvador per la seva posició geogràfica i integració econòmica.

Cas de tràfic d’éssers humans en que la forma d’explotació amb la qual els traficants treuen rèdit de la seva víctima té un caràcter marcadament sexual, com són la prostitució o la participació forçada en gravacions pornogràfiques.

Captació, trasllat, transport, acollida o recepció d’una persona utilitzant la violència, amenaces, engany, rapte, l’abús de poder o abús de la situació de vulnerabilitat o altres elements de coacció per tal de sotmetre-la a explotació i lucrar-se amb la seva activitat.

Es parla del tràfic d’éssers humans com “l’esclavitud del segle XXI”.

Ritual d’iniciació que permet l’accés de les dones a la mara en forma de violació tumultuària.

Agressió de tipus sexual que es produeix quan una persona té accés sexual cap a una altra, mitjançant l’ús de violències físiques o psicològiques o mitjançant l’ús de mecanismes que anul·lin el consentiment dels ofesos. També es considera violació els casos en que la víctima no pot donar el seu consentiment.